Avís! Aquesta traducció és massa antiga, vegeu l'original.
Què vol dir lliure? o Què voleu dir amb Programari Lliure?
Nota: En febrer de 1998 un grup es va moure per a substituir el terme "Programari Lliure" (Free Software) pel de "Programari de Codi Font Obert" (Open Source Software). Aquest debat sobre la terminologia evidencia les diferències filosòfiques subjacents, ja que les condicions establertes per les llicències del programari, i la resta d'aspectes exposats en aquesta pàgina, son essencialment les mateixes per «Programari Lliure» i per «Programari de Codi Font Obert».
Nota del traductor: En català, la traducció del terme "free" limita la confusió entre "gratuït" i "lliure". Aquesta confusió és comú sobre tot en documents en anglès.
El programari que sols és lliure en el sentit de que no heu de pagar res per usar-lo, difícilment es del tot lliure. Pot ser que estigui prohibit el passar-lo a d'altra gent i quasi segur que li impediran el millorar-lo. El programari llicenciat sense cost normalment és una arma de negocis dintre d'una campanya de mercat per a promocionar productes relacionats o per a portar a la bancarrota a un competidor més petit. Això no és garantia de que seguirà sent lliure.
Per qui no sigui un entès, una peça de programari és lliure o no ho és. En la vida real això és molt més complicat. Per a entre quin tipus de coses implica la gent quan anomena lliure al seu programari haurem d'entrar una mica entorn al text de les llicències de programari.
Els drets d'autor (copyright) són un mètode per a protegir al creador de certs tipus de treballs. En la majoria de païssos, el programari que escriviu resulta automàticament registrat com a vostre. Una llicència és la forma en que un autor permet l'ús de la seva creació (programari en aquest cas) per part dels altres, tal i com ell creu acceptable. És responsabilitat de l'autor l'incloure una llicència que declari de quina manera pot ser usat el seu programari. Per a una discussió més apropiada dels drets d'autor mireu en https://www.copyright.gov/.
Per descomptat, diferents circumstàncies exigeixen diferents llicències. Les companyies de programari cerquen protegir les seves inversions de manera que sols es distribueixin les versions del codi del programari compilat (el qual no pot ser llegit per les persones) i estableix moltes restriccions en l'ús d'aquest programari. D'altra banda, els autors del programari lliure, generalment estan cercant una combinació del següent:
- No permetre l'ús del codi en el programari propietari. Donat que distribueixen aquest codi per a que tothom el pugui usar, no desitgen veure com d'altres el roben. En aquest cas, l'ús del codi es veu com un acte de confiança: podreu usar-lo mentre jugueu amb les mateixes regles.
- Protegir la identitat o autoria del codi. La gent es sent orgullosa per aquest treball i no desitgen que arribi a d'altres i que eliminen el seu nom d'ell o diguen que el varen escriure ells.
- Distribuir el codi font. Un dels problemes amb la majoria del programari propietari és que aquest codi no està disponible, així que no en podreu solucionar els errors o adaptar-lo. Tanmateix, la companyia pot decidir que no donarà més suport al maquinari que utilitzeu. Moltes llicències lliures forcen a la distribució del codi lliure. Això protegeix a l'usuari permetent-li adaptar el programari a les seves necessitats.
- Forçar a qualsevol treball que inclogui una part del vostre treball (en discussions sobre drets d'autor aquests treballs s'anomenen projectes derivats) a usar la mateixa llicència.
Molta gent escriu les seves pròpies llicències. Això no es recomana donat que escriure una llicència que faci el un li demana implica qüestions molt subtils. Sovint el text emprat és ambigu o la gent crea condicions que poden entrar en conflicte entre si. Escriure una llicència que es mantingués al davant d'un tribunal encara fou més difícil. Afortunadament, hi han un cert nombre de llicències escrites que probablement facin el que desitgeu.
Tres de les llicències més ampliament usades són:
- La Llicència Pública General de GNU (GPL). Una molt bona informació a sobre de les llicències de programari i una còpia de la llicència pot trobar-se en el lloc web de GNU. Aquesta és la llicència lliure més comunament usada en tot el món.
- Llicència Artística.
- Llicència a l'estil BSD.
Algunes de les característiques que aquestes llicències tenen en comú.
- Podeu instal·lar el programari en tantes màquines com vulgueu.
- Qualsevol nombre de persones pot usar el programari al mateix temps.
- Podeu fer tantes còpies del programari com vulgueu i donar-se-les a qui sigui (redistribució lliure o oberta).
- No hi han restriccions a sobre de modificar el programari (excepte en mantindre certes notes intactes).
- No hi han restriccions en la distribució o en la venta del programari.
En aquest últim punt, que permet vendre el programari a canvi de diners sembla que vagi en contra de tota idea del programari lliure. Aquest és actualment un dels seus punts forts. Donat que la llicència en permet permet la lliure redistribució, qualsevol persona que aconsegueixi una còpia també la pot distribuir. Fins i tot poden arribar a vendre-la. En la pràctica, no es gaire el cost monetari de fer còpies del programari. La oferta i la demanda en mantindran el cost barat. Si fos convenient per a una peça gran de programari o un afegit de programari per a distribuir-lo per algun medi, com ara un CD, el proveïdor és lliure de carregar-li el cost que desitgi. Encara que si se n'aprofita per que el càrrec és massa alt, llavors entraran nous proveïdors en el mercat i competiran en preu fent que aquests s'abaixin. Com a resultat, podreu comprar una versió de Debian en diversos CD per pocs euros.
Mentre el programari lliure no està totalment exempt de restriccions, sols el deixar-lo en domini públic o aconsegueix, així dona a l'usuari la flexibilitat que aquest necessita per aconseguir dur a bon terme el seu treball, protegint els drets d'autor. Això si és llibertat.
El projecte Debian dona un gran suport al programari lliure. Donat que usa moltes i tant diverses llicències de programari, hi ha una sèrie de principis establerts, els Principis del Programari Lliure de Debian (Debian Free Software Guidelines o DFSG) foren desenvolupats amb la intenció d'obtindre una definició raonable del que constitueix el programari lliure. Sols, el programari que estigui d'acord amb les DFSG tindrà el permís per a entrar en el conjunt de la distribució principal de Debian.